You are hereDefensa, mentiras e actas do Congreso

Defensa, mentiras e actas do Congreso


AS CONTAS DO MINISTÉRIO DE DEFENSA

A hores d'ara hauria de produir-nos urticària l'incessant bombardeig dels mitjans sobre el suposat esforç pressupostari del Ministeri de Defensa. Ens diuen que en el 2009 la seva capacitat de despesa s'ha reduït el 2,9% i que en 2010 seguirà la mateixa sort, amb una retallada del 6,2%. Que això ho diguin els mitjans del sistema és lògic: la gent acabarà creient que els militars – pobres ells - s'estrenyen el cinturó en aquesta època de vaques flaques i que se solidaritzen amb la gent que està sofrint les conseqüències de l’anomenada crisi.

Però si aquestes notícies tenen com a emissors els mitjans alternatius, grups i investigadors que dediquen el seu temps a desvetllar les mentides de l'establiment, la cosa té menys gràcia. Diguem-ho clar abans de seguir: és fals, rotundament fals, que el pressupost del Ministeri de Defensa hagi disminuït o que vagi a disminuir i no diguem ja la despesa militar.

Mai vam disposar de tanta informació sobre temes de la guerra i, no obstant això, sembla que ara, precisament, és quan ens tornem menys minuciosos i crítics. Vaig a donar dues informacions que confirmen, de forma contundent, que aquestes afirmacions sobre bon fer de la casta militar i dels seus polítics còmplices són pura propaganda.

En primer lloc, hem d'examinar com va la despesa en l'exercici de 2009. La despesa liquidada es diferencia de la despesa inicialment prevista en el fet que el segon és una planificació ideal i el primer obeeix al que realment succeeix. Segons els butlletins d'execució pressupostària sabem que a 31 de juliol de 2009 el Ministeri de Defensa ha disposat d'unes modificacions positives de crèdit de 945 milions d'euros. Aquest augment converteix els 8.255 milions d'euros inicials en 9.201 milions en només 7 mesos. De moment, el Ministeri guanya per golejada: ens ha fet creure que el seu pressupost ha baixat un 2,9% quan en realitat ha pujat un 11,45%.

Però la cosa no acaba aquí. Els dos programes pressupostaris mitjançant els quals es porta a terme la “modernització” de les Forces Armades -eufemisme que vol significar “programes per a la compra d'armament”- són el 122B (programes especials de modernització) i el 122A (programes menors). Els programes especials, entre els quals es troben els avions de combat, fragates, submarins, míssils i altres joies de la corona, ens van a costar 26.713 milions d'euros (dels quals fins a ara el Ministeri de Defensa “solament” ha pagat 3.393). El programa 122B ens costarà 425 milions d'euros. Doncs bé -i parin esment, que aquí ve la jugada mestra-: el que s'ha fet amb la tan mencionada baixada del 2009 (de 150 milions d'euros) ha consistit a ajornar aquestes partides acomodant el calendari de pagament d'aquests programes a una nova situació que ve determinada per certs retards en la producció. S'han fet una sèrie d'ajustaments pressupostaris -dissenyant “corbes de pagaments” més laxes- que no afecten en absolut a les diferents partides relatives a despeses de personal o a inversions prioritàries del Ministeri de Defensa ni a “l’equilibri financer” de les empreses beneficiàries d'aquesta sangria que ens endeutarà per als pròxims 20 anys.

Així, els dos ajustaments pressupostaris decidits pels Consells de Ministres del 13 de febrer i del 14 de maig d'aquest any han estat assumits, en la seva gran majoria, això és, 128 milions d'euros, a través del capítol 6 “inversions reals”, distribuïts de la següent manera: el 95% dels famosos 150 milions “122 milions” s'ha assignat a tres dels principals programes de modernització que acumulen majors retards en la producció: l'helicòpter Tigre, la segona fase del vehicle de combat d'infanteria Pizarro i l'avió de combat Eurofighter. La resta de l'ajustament relacionat amb inversions -el 5% restant- s'ha repartit entre una partida de R+D militar de 1,3 milions d'euros -que està previst es recuperi amb finançament procedent de la Gerència d'Infraestructures i Equipaments per a la Defensa mitjançant la venda dels béns immobles usurpats a lo comú pel bé de la defensa nacional- i en la minoració d'altres conceptes no essencials -mobiliari o estris per a l'òrgan central del ministeri, publicacions de Defensa, etcètera-. El segon ajustament pressupostari -el del 14 de maig- és de 57,7 milions d'euros i s'ha assumit, íntegrament, dintre del calendari de pagament del programa Eurofighter.

Vol això dir, sense més dilació, que la suposada retallada no és més que el retard del pagament, el que bé podria ser traduït, per al comú dels mortals, com -engany per a avui i pagament diferit per a matí-. Si el Ministeri de Defensa hagués volgut estalviar 150 milions d'euros ho tenia molt fàcil: podria no haver comprat, diguem, una partida de míssils, i llest. Però no: el que fa és generar un deute i així no solament afebleix l'economia a mitjà-llarg termini sinó que, a més, beneficia, amb la mateixa operació, a la banca, que veu en aquest augment de terminis un augment dels interessos i, per tant, un increment del benefici. Estem assistint, en plena crisi, a una nova enginyeria financera que produeix més pobresa: com que el sistema financer és improductiu?

Així és com les gasten aquests aprenents socialistes de Goebbels. No ens comportem nosaltres com “bons alemanys” i caiguem en els paranys que tan bastament ens van col•locant. De seguir així podria ocórrer que fem com en el segle passat: ens vam creure que es reduïen les despeses militars quan en realitat s'havien inventat una estratègia comptable que els diferia a través de diferents ministeris civils. Així ens va.