You are hereO escudo anti-mísseis e a España

O escudo anti-mísseis e a España


Maiores despesas militares e maior insegurança

El presIdent Rodríguez Zapatero, el Secretari de Defensa d'EUA, Leon Panetta, Anders Fogh Rasmussen han subscrit un acord militar per a que la base militar de Rota aculli l'escut antimissils que EUA vol instal·lar a Europa.

El president Rodríguez Zapatero és una caixa de sorpreses. Ara acaba d'anunciar que ha signat un acord amb Estats Units segons el qual, la base naval militar que EUA té a Rota (Cadis), albergarà una instal•lació de l'escut antimíssils amb el qual EUA vol protegir el seu espai aeri i el dels seus aliats davant un possible atac de míssils des de l'exterior.

El compromís adquirit pel govern és permetre que EUA instal•li en la base de Rota de forma permanent 4 bucs de guerra amb sistemes de combat Aegis que puguin detectar míssils balístics llançats per potències enemigues i la seva possible destrucció abans que impactin en el seu objectiu. Aquests sistemes de detecció aniran acompanyats pel desplegament de 1.200 militars per a la gestió del sistema antimíssils.

La pregunta que hem de fer-nos és, però és certament defensiu aquest sistema antimíssils? Recordem que el sistema de defensa antimíssils des del seu inici durant l'etapa de George Bush jr. va fer córrer rius de tinta. Es pretenia engegar un sistema basat en satèl•lits espacials d'informació que detectaran el llançament de míssils traslladessin les coordenades a un centre que disposaria el dispar de contra míssils per a interceptar el míssil atacant. Les bases de detecció i tir de míssils està projectat instal•lar-les a Polònia i Romania la qual cosa va encendre els ànims de Rússia que veia una amenaça contra la seva seguretat la instal•lació en les seves fronteres d'un sistema de míssils.

EUA addueix que aquest sistema és per a interceptar possibles atacs d'Iran i de Corea del Nord. Però que ningú s'enganyi, ni Corea del Nord ni Iran disposen de míssils per a arribar al territori d'EUA, ni tampoc al sòl europeu. Corea del Nord solament disposa de míssils Taepong I de 1.500 Km d'abast que solament podrien impactar en països aliats d'EUA com Japó o Corea del Sud. Pel seu costat Iran disposa de míssils Shahab 3 de 1.500 Km que podrien arribar a Israel, però no a Europa i EUA.

En canvi, els països que sí poden estar preocupats són les potències que disposen de míssils de llarg abast, entre 5.000 i 7.500 Km, i que descartats Regne Unit i França perquè són aliats, solament queden Rússia i Xina, que disposant d'aquests míssils, ara veuran la seva tecnologia de míssils convertida en obsoleta, perquè no servirà per a “dissuadir” a Estats Units d'un possible atac. I els obligarà a invertir recursos per a desenvolupar nous míssils d'atac que puguin burlar la defensa antimíssils d'EUA. És a dir, això és com la cançó de l’enfadós, l'escut antimíssils d'EUA l'única cosa que fa és enrocar-se i provocar que el contrari repeteixi el mateix. Aleshores l’escut antimíssils només contribueix a la cursa d'armaments entre les grans potències.

Però no solament això, el mateix argument també servirà perquè Iran i Corea del Nord continuïn investigant la capacitat de burlar el sistema d'EUA, i desenvolupar una nova tecnologia que els permeti disposar de míssils per atacar als seus veïns rivals, i intentar aconseguir míssils de llarg abast, entre 5000 i 7500 km per poder arribar al territori d’EUA.

Després està l'argument sostingut pel Govern espanyol dels possibles rendiments que aquest nou dispositiu militar pugui generar en l'economia local. S'ha esmentat la xifra de 60 milions de € de beneficis; però no es diu que inversions haurà d'aportar l’Estat per a remodelar les instal•lacions de Rota; tampoc quant costarà incrementar la seguretat militar de la badia; i menys encara els costos d'oportunitat perduts per ambdues inversions si es dirigissin al sector productiu civil.

Finalment, el més indesitjable, la possibilitat que Rota i la badia de Cadis es converteixin en objectius d'atac per part de potències enemigues per albergar l'escut antimíssils. Resumint, l'acord arribat entre el Govern espanyol i el d'EUA solament contribueix a convertir Espanya, el Mediterrani i Europa en un territori més insegur. Alhora que és un pas cap a un major augment de la despesa militar tant de l’Estat espanyol com de la resta de països, que aliats o no d'EUA, es veuran impulsats a prosseguir invertint en seguretat militar dedicant més recursos a la cursa d'armaments imposada per EUA.